Entrevistem a Adam Garcia, guanyador del concurs del cartell de les Barraques 2010. És dissenyador gràfic de l’estudi santcugatenc KUNSTE (www.kunste.cat)

Com descriuries la idea del cartell?

Sota el lema "volíeu guerra?" el cartell representa l'anunci d'un gran combat que arriba a la ciutat, on dos guerrers mesuraran les seves forces i defensaran els seus colors. En una lluita aferrissada entre pomes verdes i taronges calia cercar les armes més temudes per cadascuna: un espremedor destructor o una dentadura devoradora, i donar-hi vida encarnant els dos lluitadors representants de cada color. Hem fet us de diverses tècniques i textures amb la intenció d'evocar els antics cartells anunciant combats de boxe o lluita greco-romana.

Com se’t va ocórrer la idea? I els noms dels personatges?

La idea va sorgir de treballar amb la recopilació i combinació de tots els elements com en un trencaclosques, i a partir d'aquí va anar prenent forma la idea. Com amb els noms dels personatges: citrodestructor i pomassacrador son associacions dels conceptes color, fruita i lluita.

Coneixies els cartells d’altres edicions? Estaves familiaritzat amb la festa i el model Barraques?

Sempre estic atent als elements gràfics que es generen i en especial a la meva ciutat, tot i així és cert que no vaig evitar fer el tafaner i cercar el que s'havia fet en altres edicions. He gaudit de barraques en moltes de les seves edicions com a un dels actes principals d'una Festa Major diversa, i el seu propi èxit deixa en entredit algunes veus crítiques sobre les capacitats associatives i organitzatives del joves.

Com et vas sentir quan vas saber que havies guanyat?

Il·lusió. Que amb la teva proposta s'hi senti a gust gran part d'un col·lectiu com el de Barraques il·lusiona i molt.

Què en penses que no hi hagi compensació econòmica pel dissenyador? que la feina de la festa sigui un voluntariat a l'engròs?

No em presento gairebé mai a concursos i menys si són oberts, molts cops son un frau per els participants i per la professió. Però en aquest cas qui en surt beneficiat és un col·lectiu de voluntariat i participant-hi en formem part, tant jo com els altres participants. Si pensés que les compensacions sempre han de ser econòmiques m'hagués fet agent de borsa, no dissenyador. La meva feina m'omple en molts aspectes intangibles, clar que, no ens enganyem, també haig de pagar rebuts i omplir la nevera.

Què et sembla “volíeu guerra?” com el lema d’unes barraques?

Haig de ser sincer i reconèixer que en un primer moment la associació de conceptes com guerra i joves em va sonar estranya, però veient més enllà de les meves conviccions pacifistes hi vaig trobar el sentit irònic i que donava força joc per una festa de joves. És per això que per el cartell vaig evitar caure en el recurs bèl·lic i vaig cercar una representació més amable.